dijous, 5 / març / 2009

Una expulsió, una benedicció

Ho dic sincerament i sense ironia. Quan ha arribat l'expulsió del Martín Cáceres m'he sentit alliberat. Un regal impagable. L'eliminatòria començava a encarrilar-se. El meu cor havia resistit el 45 primers minuts, però difícilment estava en condicions de seguir aguantant veure les pedres i melons que el Cáceres de marres enviava als seus companys. Una tortura insofrible. No sé el que donaria per veure algun vídeo del Huelva de l'any passat per poder comprovar si ja jugava així de malament o és que el Barça l'ha transformat!

I si l'expulsió en sí ja era una alegria, la conseqüència de l'expulsió encara era una alegria més gran. El canvi de posició d'en Puyol amb el lògic allunyament del mig de la defensa, una tranquil·litat afegida. I per acabar-ho d'arrodonir tenim que el porter suplent Pinto ha parat més penals en una temporada que el Valdés en tota la seva carrera.

Avui hem jugat amb foc però no ens hem cremat. I la "flor" retorna. El Pep s'ho mereix!

I els culés també!

Messi gol Mallorca - Barça


enllaç a l'entrada original

0 comentaris: